Per fi ja va arribar l'hora de la veritat, l'hora de la Trailwalker 2012. I aquest és un primer resum on expliquem una miqueta per sobre la crònica de tota la marxa i hi ha una primera selecció de fotografies.
A les 9h del matí ja estàvem a Olot a punt per recollir el dorsal i el xip identificatiu. Un cop ja vam tenir tot llest només ens faltaven els últims preparatius i començar a viure l'ambient de nervis i emoció.
A les 11h inicià la Trailwalker amb 285 equips participants i amb una recaudació de més de 600.000 euros. Al principi com sempre costa una miqueta agafar el ritme addient però mica en mica i després d'alguns quilòmetres ja ho vam aconseguir. En el pimer control ens vam trobar amb l'equip de suport amb material per fer ambient (trompetes, xiulets, megàfon, tambor).
A Sant feliu de Pallerols, cap a les 14h, vam fer una aturada una mica més llarga per poder menjar un petit entrepà i reposar alguns minuts, per trencar el ritme constant i monòton, que per les caractarístiques del terreny, obliguen a dur.
Els primers problemes i les primeres molèsties van començar a aparèixer en el parcial més llarg entre Anglès i Girona. L'acumulació dels quilòmetres, el començar a caure el sol i les rectes interminables al costat de la carretera van ser les principals responsables. A Girona vàrem necessitar alguna assistència extra i per un moment va aparèixer la incertesa de si podríem acabar i en quines condicions ho podríem fer. Tot i així, gràcies als ànims de la gent que ens va venir a veure i donar suport, ja entrada la nit només podíem seguir endavant.
La nit va ser màgica, la lluna plena ens va iluminar en tot el recorregut, els frontals van ser innecessaris en la majoria de trams. El silenci es començà a fer present, per la solitud dels equips i pel cansanci dels companys. Cadascú té o trova la manera d'anar superant els quilòmetres sense haver-se de plantejar què hi fa allà, sinó simplement intentar gaudir al màxim d'allò que s'està fent.
A la sortida del sol es tornà a activar la moral, ja només faltaven uns 15 km, ja vèiem factible l'arribada i estàvem segurs que amb més o menys temps ho aconseguiríem. Després de l'últim control de pas a Santa Cristina d'Aro, ja era per gaudir al màxim de cada quilòmetre i assaborir que gairebé ja havíem acomplert el repte, tot i que el patiment i alguns dolors seguien presents.
Passades les 9 del matí de diumenge arribàvem a Sant Feliu de Guíxols, un moment d'alegria individual màxima i alhora compartida amb els companys, l'equip de suport i tota aquella gent especial que ens ha ajudat durant tot aquest temps. Tenim claríssim que sense totes aquestes persones hagués estat impossible aconseguir-ho i que per molt que ho intentem no podem tornar de cap manera totes les emocions viscudes, per tant només podem agrai-vos-ho de tot cor.
Si voleu veure una petita selecció de fotografies podeu clicar aquí.
Si voleu veure el track cliqueu aquí.
Si voleu veure el track cliqueu aquí.
